tècnica cianotípia

La cianotípia és una tècnica fotogràfica alternativa que es caracteritza per produir imatges en tons freds, s'utilitza fins avui com una forma creativa d'impressió fotogràfica. Científicament, és la reacció química entre dos compostos, el citrat fèrric d'amoníac i el ferricianur de potassi.

Els passos per a la cianotípia serien els següents:

1. Preparació de la solució, es barreja el citrat d'amoníac i el ferricianur de potassi en aigua destil·lada per crear una solució. La proporció dels compostos pot variar depenent de la intensitat de blau que vulguem.

2. Aplicació del líquid resultant sobre el paper, fent servir una brotxa.

3. L'assecament, un cop aplicada la solució, es deixa assecar el suport a la foscor.

4. Preparació de la imatge, per crear una imatge en cianotípia, es pot usar un negatiu o un objecte col·locat directament sobre el suport. El negatiu o l'objecte ha de bloquejar la llum en certes àrees, les que vulguem, creant una imatge de silueta.

5. L'exposició a la llum, la impressió es fa exposant el suport preparat a la llum solar. L'exposició ha de ser prou llarga per permetre que la llum travessi el negatiu o l'objecte i generi una reacció química en la solució fotosensible.

6. El rentat, després de l'exposició, es renta el suport amb aigua, "això atura la reacció química i fixa la imatge al suport". També se li pot afegir aigua oxigenada per arrebossar el blau o blanquejar el negatiu.

7. I finalment, l'assecament final, un cop rentat, es deixa assecar el suport novament. La imatge final es desenvolupa completament durant el procés d'assecatge, adquirint el seu to de blau característic.

 

La flor o el plàstic?                                                                        

Aquest, el nostre treball, és fet amb la cianotípia de la qual acabo de parlar, i el meu en concret consisteix en 10 fulls de dibuix on apareix una flor en cadascun d'ells. En el qual primer es mostra clarament una flor llarga i maca, la qual cada cop es va fent més petita, veient-la menys nítida i amb cada vegada més plàstic de fons, així doncs l'última és únicament la flor plena de plàstic pel voltant. A falta de flor, plàstic i a falta de plàstic flor.Amb això he volgut transmetre la idea de la contaminació que hi ha avui en dia, i del mal que fa en el medi ambient, de com la naturalesa anirà desapareixent a poc a poc per culpa del plàstic i d'altres materials contaminables.